diumenge, 14 de setembre de 2014

TRES UNITATS DE LITERATURA FETES

DESCRIU ELS ASECTES MÉS IMPORTANTS DE L’OBRA TEATRAL DE MANUEL DE PEDROLO

INTRODUCCIÓ.
Dades biogràfiques:
● 1918-1990, Aranyó -  Lleida
● Fill de família rural noble però arruïnada
●  El 1979 és Premi d’honor de les lletres catalanes. El 1990 Mor a Barcelona.

ETAPES:
1. TEATRE SIMBÒLIC
1954: Els hereus de la cadira
1956: La nostra mort de cada dia
En Els hereus de la cadira, es pregunta: per la solidaritat humana, el conformisme,
l'afany de revolta, la recerca de coneixement, la incomunicació, la mort i la transcendència.
2. TEATRE DE L’ABSTRACTE
Teatre de l'absurd: En Cruma es planteja el problema de l'autenticitat humana des de premisses existencialistes i nihilistes: com més autèntic és l'home més incapaç es mostra de comunicar-se amb el món exterior. Això duu a l'aïllament i a una pèrdua de la realitat.

Realisme èpic. Són personatges entre els quals falla la comunicació. Habiten en un món tancat, que els separa de l’espai exterior i, en aquesta situació, reaccionen de dues maneres: alguns s’hi acostumen i accepten la situació a causa de la por que tenen a tot el que no coneixen; altres es rebel·len i intenten enderrocar els murs de la seua presó i l’escorcollen i l’amiden, però sembla que acaben fracassant. – Homes i No
3. TEATRE VERISTA
En realitat, davall la tècnica del teatre de l’absurd, hi ha una reflexió filosòfica sobre la condició de l’ésser humà i sobre la llibertat: responen a una acció de denúncia contra la injustícia, contra l’intent de genocidi cultural i polític.

Acompanyo qualsevol cos, Bones notícies del Sister, L'ús de la matèria

CONCLUSIÓ
En conclusió, podem reconéixer en la seua obra teatral la tasca d’un escriptor compromés en la defensa de la seua cultura; la influència del teatre de l’absurd, i de l’ existencialisme. Mostra la lluita contra el feixisme opressor.













JOAN FRANCESC MIRA HA REFLEXIONAT EN ELS SEUS ASSAJOS SOBRE LA NOSTRA REALITAT CONTEMORÀNIA. EXPLICA-HO.

INTRODUCCIÓ /CONTEXT
Joan Francesc Mira (València, 1939) és un humanista: va estudiar Filologia Clàssica i es va especialitzar en grec. Interessat per la cultura italiana, és un gran coneixedor de la literatura romànica medieval. Destaca la seua obra de reflexió sobre la situació de la llengua i del poble valencià.

ESTIL
            Ha aprés de Fuster els recursos essencials del gènere: suggereix i argumenta amb gràcia, utilitza molt bé la ironia i és un veritable mestre de l’adjectiu.

ORGANITZACIÓ DEL TEXT ASSAGÍSTIC
Mira ha tractat els seus assajos amb una frescor singular. L’article d’opinió és, en les seus mans, un assaig en miniatura
Característiques:

  1. És un gènere literari a mig camí entre la narrativa (literari) i l’argumentació (periodístic).
  2. És de tema lliure i sol ser breu.
  3. És plenament subjectiu.
  4. La finalitat és moralitzadora. Tracta de fer reflexionar el receptor amb temes d’actualitat.
  5. Barreja el registre formal neutre i el col·loquial.

ASSAGISTA I ARTICULISTA

Temes com el nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder, la creació i l’evolució de els identitats i dels símbols que les conformen, la importància de les llengües per tal de crear la consciència col·lectiva i la possibilitat de manipular tots aquests elements en benefici d’interessos molt concrets, ocupen una part considerable del treball de Mira. L’eix genèric d’aquestes reflexions és la complicada qüestió de la identitat i totes les conseqüències que se’n deriven, especialment el seu ús polític.

            És un escriptor plenament arrelat al país, conscient de les seues virtuts però també de les seues mancances, que observa la societat valenciana amb una mirada madura,

CONCLUSIÓ

Els coneixements antropològics de l’autor li resulten molt útils per analitzar qüestions fonamentals allà on altres només veuen aspectes superficials. Quan observa un poble, un territori o un costum, Mira compara allò que descriu amb allò que passa al nostre país. Si observa coses que no tenen comparació amb els costums locals ho constata amb enveja, sorpresa, ironia o curiositat.



LA PRODUCCIÓ LITERÀRIA DE MERCÈ RODOREDA INCIDEIX SOBRE LA PSICOLOGIA DELS PERSONATGES. ESTÀS D’ACORD AMB AQUESTA ASSEVERACIÓ? EXPLICA PER QUÈ?

INTRODUCCIÓ/ CONTEXT

Escriptora autodidacta i contemporània més important que va nàixer a Barcelona (1908-83). Va conrear el periodisme amb col·laboracions polítiques i culturals. A més va a haver d’exiliar-se a Ginebra per recolzar la República.

ANYS D’APRENENTATGE

El tret característic més important és la frustració de la dona protagonista.
Aloma: Aloma és la novel·la psicològica més important de Mercè Rodoreda, en què es tracten les relacions entre un home madur i una dona jove.
LA TRANSICIÓ: LES NOVEL·LES PSICOREALISTES (exili)
El 1962 va publicar La plaça del diamant.
Tracta sobre una dona de les classes populars i les seues limitades possibilitats de visió i de comprensió dels grans esdeveniments col·lectius que va haver de viure. La narració es centra en la psicologia de la protagonista, en la seua història d’opressió i de soledat i no en la Guerra Civil. Les tècniques del monòleg interior i l’ús indistint de l’estil directe i indirecte donen com a resultat una prosa evocadora i poètica. 

MADURESA: LA NOVEL·LA I ELS MITES (1967-1974)

Mirall trencat, publicada l'any 1974, recull la vida de tres generacions de la família imaginària dels Valldaura.
Es tracta d'una obra coral on un seguit de personatges lligats entre si pels llaços familiars i personals ens expliquen una ciutat, Barcelona, i una època, la d'abans de la guerra civil. Rodoreda S'hi troba el reflex del seu món d'infància amb el seu avi i al jardí de la família. L'obsessió de Mercè Rodoreda pels jardins la portà a dibuixar tot un escenari natural estretament relacionat amb l'escenari del xalet dels Valldaura a la part alta de Barcelona. De tots els personatges que apareixen a la novel·la, els de femenins destaquen per la seva complexitat i rellevància. Els símbols més importants són: el jardí el mirall que reflecteix el pas del temps; l'aigua, símbol de la natura creadora i la destrucció; les joies que expressen la bellesa i riquesa, l'amor i la rata.
CONCLUSIÓ
Per tot el que hem exposat, podem concloure que, efectivament, la producció narrativa de Mercè Rodoreda incideix sobretot en la psicologia dels personatges.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada