DESCRIU ELS ASECTES MÉS IMPORTANTS DE L’OBRA TEATRAL DE MANUEL DE
PEDROLO
INTRODUCCIÓ.
Dades biogràfiques:
● 1918-1990, Aranyó - Lleida
● Fill de família rural noble però arruïnada
● El 1979 és Premi d’honor de
les lletres catalanes. El 1990 Mor a Barcelona.
ETAPES:
1. TEATRE SIMBÒLIC
1954: Els hereus de la cadira
1956: La nostra mort de cada dia
En Els hereus de la cadira, es pregunta: per la solidaritat
humana, el conformisme,
l'afany de revolta, la recerca de coneixement, la incomunicació, la
mort i la transcendència.
2. TEATRE DE L’ABSTRACTE
Teatre de l'absurd: En Cruma es planteja el problema de l'autenticitat
humana des de premisses existencialistes i nihilistes: com més autèntic és
l'home més incapaç es mostra de comunicar-se amb el món exterior. Això duu a
l'aïllament i a una pèrdua de la realitat.
Realisme èpic. Són personatges entre
els quals falla la comunicació. Habiten en un món tancat, que els
separa de l’espai exterior i, en aquesta situació, reaccionen de dues maneres:
alguns s’hi acostumen i accepten la situació a causa de la por que tenen a tot
el que no coneixen; altres es rebel·len i intenten enderrocar els murs de la
seua presó i l’escorcollen i l’amiden, però sembla que acaben fracassant. – Homes
i No
3. TEATRE VERISTA
En realitat, davall la tècnica del teatre de l’absurd, hi ha una reflexió
filosòfica sobre la condició de l’ésser humà i sobre la llibertat: responen
a una acció de denúncia contra la injustícia, contra l’intent de genocidi
cultural i polític.
Acompanyo qualsevol cos, Bones notícies del Sister, L'ús de la matèria
CONCLUSIÓ
En conclusió, podem reconéixer en la seua obra teatral la tasca d’un
escriptor compromés en la defensa de la seua cultura; la influència del teatre
de l’absurd, i de l’ existencialisme. Mostra la lluita contra el feixisme
opressor.
JOAN FRANCESC MIRA HA REFLEXIONAT EN ELS SEUS ASSAJOS
SOBRE LA NOSTRA REALITAT CONTEMORÀNIA. EXPLICA-HO.
INTRODUCCIÓ
/CONTEXT
Joan Francesc Mira
(València, 1939) és un humanista: va estudiar Filologia Clàssica i es va
especialitzar en grec. Interessat per la cultura italiana, és un gran
coneixedor de la literatura romànica medieval. Destaca la seua obra de reflexió
sobre la situació de la llengua i del poble valencià.
ESTIL
Ha aprés de Fuster els recursos
essencials del gènere: suggereix i argumenta amb gràcia, utilitza molt bé la
ironia i és un veritable mestre de l’adjectiu.
ORGANITZACIÓ DEL
TEXT ASSAGÍSTIC
Mira ha tractat els
seus assajos amb una frescor singular. L’article d’opinió és, en les seus mans,
un assaig en miniatura
Característiques:
- És un gènere literari a mig camí
entre la narrativa (literari) i l’argumentació (periodístic).
- És de tema lliure i sol ser breu.
- És plenament subjectiu.
- La finalitat és moralitzadora. Tracta
de fer reflexionar el receptor amb temes d’actualitat.
- Barreja el registre formal neutre i
el col·loquial.
ASSAGISTA
I ARTICULISTA
Temes com el
nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder, la creació i l’evolució
de els identitats i dels símbols que les conformen, la importància de les
llengües per tal de crear la consciència col·lectiva i la possibilitat de
manipular tots aquests elements en benefici d’interessos molt concrets, ocupen
una part considerable del treball de Mira. L’eix genèric d’aquestes reflexions
és la complicada qüestió de la identitat i totes les conseqüències que se’n
deriven, especialment el seu ús polític.
És un escriptor plenament arrelat al
país, conscient de les seues virtuts però també de les seues mancances, que
observa la societat valenciana amb una mirada madura,
CONCLUSIÓ
Els coneixements
antropològics de l’autor li resulten molt útils per analitzar qüestions
fonamentals allà on altres només veuen aspectes superficials. Quan observa un
poble, un territori o un costum, Mira compara allò que descriu amb allò que
passa al nostre país. Si observa coses que no tenen comparació amb els costums
locals ho constata amb enveja, sorpresa, ironia o curiositat.
LA PRODUCCIÓ LITERÀRIA DE MERCÈ
RODOREDA INCIDEIX SOBRE LA PSICOLOGIA DELS PERSONATGES. ESTÀS D’ACORD AMB
AQUESTA ASSEVERACIÓ? EXPLICA PER QUÈ?
INTRODUCCIÓ/
CONTEXT
Escriptora
autodidacta i contemporània més important que va nàixer a Barcelona (1908-83).
Va conrear el periodisme amb col·laboracions polítiques i culturals. A més va a
haver d’exiliar-se a Ginebra per recolzar la República.
ANYS
D’APRENENTATGE
El tret
característic més important és la frustració de la dona protagonista.
Aloma: Aloma és la novel·la psicològica més important de Mercè
Rodoreda, en què es tracten les relacions entre un home madur i una dona jove.
LA
TRANSICIÓ: LES NOVEL·LES PSICOREALISTES (exili)
El 1962 va publicar La plaça del diamant.
Tracta sobre una dona de les classes populars i les seues limitades possibilitats de visió i de comprensió dels grans esdeveniments col·lectius que va haver de viure. La narració es centra en la psicologia de la protagonista, en la seua història d’opressió i de soledat i no en la Guerra Civil. Les tècniques del monòleg interior i l’ús indistint de l’estil directe i indirecte donen com a resultat una prosa evocadora i poètica.
Tracta sobre una dona de les classes populars i les seues limitades possibilitats de visió i de comprensió dels grans esdeveniments col·lectius que va haver de viure. La narració es centra en la psicologia de la protagonista, en la seua història d’opressió i de soledat i no en la Guerra Civil. Les tècniques del monòleg interior i l’ús indistint de l’estil directe i indirecte donen com a resultat una prosa evocadora i poètica.
MADURESA:
LA NOVEL·LA I ELS MITES (1967-1974)
Es tracta d'una obra coral on un seguit de personatges lligats entre si pels llaços familiars i personals ens expliquen una ciutat, Barcelona, i una època, la d'abans de la guerra civil. Rodoreda S'hi troba el reflex del seu món d'infància amb el seu avi i al jardí de la família. L'obsessió de Mercè Rodoreda pels jardins la portà a dibuixar tot un escenari natural estretament relacionat amb l'escenari del xalet dels Valldaura a la part alta de Barcelona. De tots els personatges que apareixen a la novel·la, els de femenins destaquen per la seva complexitat i rellevància. Els símbols més importants són: el jardí el mirall que reflecteix el pas del temps; l'aigua, símbol de la natura creadora i la destrucció; les joies que expressen la bellesa i riquesa, l'amor i la rata.
CONCLUSIÓ
Per tot el que hem exposat, podem concloure que, efectivament, la producció narrativa de Mercè Rodoreda incideix sobretot en la psicologia dels personatges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada