diumenge, 7 de setembre de 2014

Primera entrada del bloc per als alumnes de segon de Batxillerat Humanístic.

Ací us deixe la teoria que explicaré estos dies. L'he treta del bloc de Sebastià Carratalà. Gràcies.


LA DISTRIBUCIÓ DE LA E OBERTA

Norma general
E oberta [ε]
E tancada [e]
Quan la vocal següent és una i
conveni, dèbil, ètic, evangeli, mèrit, obsequi.
església, sépia, Dénia, séquia, època, sèrie, béstia/bèstia.
Quan la vocal de la síl·laba següent és una u
cèl·lula, fècula, ingenu, molècula, perpetu.
                       
Esdrúixoles
anècdota, cèlebre, gènere, gènesi, pèrgola, rèplica.    
llémena, témpores, tèrbola/térbola.
Cultismes
acèfal, clavicèmbal, elèctrode, espècimen, telègraf.
poliedre, castrense, biblioteca, teorema.
Paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta, -epte
col·lecta, afecte, correcte, respecte; recepta, concepte, excepte, precepte, afecta, dialecte.                   
Jo repte, tu reptes... (formes del verb reptar).
Davant de l o l·l
arrel, cel, cruel, empelt, fel; novel·la, parcel·la, model.
belga, selva.
novel·lista (e àtona)                      
Davant de rr
esquerre, ferro, guerra, serra, terra.
                                  
Davant de r seguida de consonant
cert, comerç, ert, hivern, perdre, verd, verge, verb, expert, descobert.
ferm, herba, serp, terme; cerca, cercle, perca, verga.
Grup -ndr-
cendra, divendres, gendre, cerndre (passar pel sedàs).
defendre, entendre, prendre, vendre.     
Diftong eu
preu, deu, europeu, fideu, peu, trofeu.
seu (domicili d’una entitat, verb seure).
creu, greu, meu.

seu (possessiu), sèu (greix)           
Noms propis
Josep, Vicent, Benimuslem.
                       


què, perquè, València.      

Colors
verd, blau cel, mel.
                       
Numerals
set, vint-i-set...
deu, dèsset, dènou ['dεnεw].
tres, tretze, setze, trenta, cent.                                     
Diacrítics
be (corder), be (lletra).
deu, deus (numeral).

pèl (filament).
bé (adverbi).
déu, déus (divinitat),
deu (font), deu (deure).
pel (contracció).
Altres mots
reflex, reflexos.
magatzem, magatzems.

LA DISTRIBUCIÓ DE LA O OBERTA

Norma general
O oberta [ɔ]
O tancada [o]
Quan la vocal de la síl·laba següent és una i
elogi, lògica, misogin, mòrbid, odi, oli, tònic.
                       
Quan la vocal de la síl·laba següent és una u
còmput, cònjuge, corpus, mòdul.
                       
Esdrúixoles
apòstata, còlera, còmoda, còmplice, nòmada, pòlissa.           
fórmula, góndola, pólvora, tómbola, tórtora.
Cultismes
amorf, demagog, patogen, poliglot.
pluriforme, glaucoma.
Paraules acabades en -os
arròs, espòs, gros, mos, terròs, cos.
animós, enfadós, poregós. cós (cursa a peu o a cavall).
Paraules acabades en -osa
cosa, llosa, prosa, rosa.
glucosa, rabosa, sosa.
Terminacions:
-oc, -oca
albercoc, foc, groc; bajoca, lloca, oca, lloc, joc.
boc (mascle de la cabra), boca o moca.
-ofa
carxofa, estrofa, Moncofa.
                       
-oig, -oja
boig, goig, roig; boja, roja.            
estoig
-ol, -ola
bunyol, caragol, fesol; castanyola, escola, pistola, redola, revola, tremola     
bola, cola, gola.
-oldre
absoldre, moldre, resoldre.
                       
-olt, -olta
desimbolt, solt; mòlta, volta
molt, escolta.
-pondre
compondre, correspondre, respondre.
                       
-ort, -orta
esport, fort, sort, tort; horta, porta, morta.
           
-ossa
brossa, carrossa, destrossa
bossa, gossa.
-ost, -osta
cost, impost, pressupost, rebost; crosta, posta, resposta
agost, angost.
-ot, -ota
clot, devot, got, grandot, xicot; cabota, pilota, quota, pot.
bot, nebot, bota, gota.
Diftong oi
Alcoi, almoina, boira, heroi, troica.
coix, moix.
Diftong ou
bou, dijous, moure, nou, ou, ploure, prou, sou.
pou
sou (del verb ser).

pou
Participis del verb cloure i composts
clos, desclòs, exclòs, inclòs, reclòs.           
fos, confós, difós, infós (verb fondre i composts). 
Pronoms demostratius neutres i monosíl·labs acabats en -o
açò, això, allò; bo, do, so, to, tro, ressò, ultrasò.
però


però ['peɾo]              

Colors
roig, taronja, groc, rosa, or, ocre, albercoc, os, coure, heliotropi, panotxa, vori.
ros (color entre el castany clar i el groc d’or)
Numerals
nou, vint-i-nou...
onze, dotze, catorze.
Diacrítics
dona, dones (muller)
fora (adverbi)
mòlt, mòlta, mòlts, mòltes (moldre)
mora, mores (àrab)
os, ossos (de l’esquelet)
ossa (conjunt d’ossos)
soc (tros de soca; calcer; mercat dels països àrabs)
sòl, sòls (terra)
sol, sols (astre; nota musical; sense companyia)
son (acte de dormir; ganes de dormir)
dóna, dónes (verb donar)
fóra (del verb ser)
molt, molta, molts, moltes (quantitatiu)
móra, móres (fruita)
ós, óssa, óssos, ósses (animal)
sóc (del verb ser)




són (del verb ser)
son (possessiu)
Altres mots
moren (del verb morir), nord, poble, hora, aleshores, recorda (del verb recordar),
moda, mode.
nostre, nostra, nostres.
forn, retorn, fosc, olor, jove, amor, raó, raons,
conte, contar,
compte, comptar, compten,
comte, comtessa,
millor.


LES CONSONANTS

FONÈTICA SINTÀCTICA: OCLUSIVES EN POSICIÓ FINAL

bilabial
bilabial
dental
dental
velar
velar
sord
sonor
sord
sonor
sord
sonor
p
b
t
d
k
g

Es pronuncien sordes
Es pronuncien sonores
Davant de pausa:
       club [ˈklup], grup [ˈgɾup];
       fred [ˈfɾet], avet [aˈvet];
       epíleg [eˈpilek], bròfec [ˈbɾɔfek].

Davant d’una paraula començada per vocal:
       club animat [ˈklup animat], grup armat [ˈgɾup aɾˈmat],
       àcid arsènic [ˈasit aɾˈsεnik], avet alt [aˈvet ˈalt],
       psicòleg infantil [siˈkɔlek iɱfanˈtil], sac ample [ˈsak ˈample].
           
Davant d’una paraula començada per consonant sorda:
       club social [ˈklup sosiˈal], grup tradicional [ˈgɾup tɾaðisioˈnal],
       fred polar [ˈfɾet poˈlar], clot fondo [ˈklɔt ˈfondo],
       catàleg complet [kaˈtalek komˈplet], sac ple [ˈsak ˈple].    
Davant d’una paraula començada per consonant sonora:
       club d’amics [ˈklub daˈmiks], príncep blau [ˈpɾinseb ˈblaw],
       fred matutí [ˈfɾed matuˈti], blat bord [ˈblad ˈboɾt],
       arxipèleg balear [aɾ tʃ ͡iˈpεleg baleˈaɾ], sac blanc [ˈsag ˈblaηk].

FRICATIVES I AFRICADES EN POSICIÓ FINAL


labiodental
labiodental
alveolar
alveolar
palatal
palatal

sord
sonor
sord
sonor
sord
sonor
fricatives
f
fum, café,
baf
v
voler, servir

s
saber, classe, plaça, ací, nas, ascensor, feliç
z
zero, Alzira, casa, enfonsar, endinsar, transitar
ʃ
caixa, peix, Xàtiva
ʒ
(jardí, gener)
peix blau [ˈpejʒ ˈblaw]
africades


ts͡
potser, gots

d͡z
dotze, tretze, atzucac
tʃ ͡
cotxe, desig, despatx, xic
dʒ͡
viatge, platja, jardí, gener


Es pronuncien sordes
Es pronuncien sonores
Davant de pausa:
       pes [ˈpes], braç [ˈbɾas], peix [ˈpejʃ],
       roig [ˈrɔtʃ ͡], desig [deˈzitʃ ͡],
       despatx [desˈpatʃ ͡],
       plats [ˈplats͡].


Davant d’una paraula començada per vocal:
       pes atòmic [ˈpez aˈtɔmik],
       braç esquerre [ˈbɾaz esˈkεre],
       peix al forn [ˈpejʒ al ˈfoɾn],
       roig encés [ˈrɔdʒ͡ enˈses],
       despatx obert [desˈpadʒ͡ oˈbεɾt],
       les ombres [lez ˈombɾes],
       més en contacte [ˈmez en konˈtakte]
       prims i morats [ˈprimz i moˈɾats͡]
       els ulls, més evident, disposades en.
Davant d’una paraula començada per consonant sorda:
       pes ploma [ˈpes ˈploma],
       braç trencat [ˈbɾas tɾeηˈkat],
       peix cru [ˈpejʃ ˈkɾu],
       roig pàl·lid [ˈrɔtʃ ͡ˈpalit],
       plats trencats [ˈplats͡ tɾeηˈkats͡],
       despatx tancat [desˈpatʃ ͡ taηˈkat].
       cames fredes [ˈkames ˈfɾeðes]
       els seus parlants, als factors.
Davant d’una paraula començada per consonant sonora:
       pes mosca [ˈpez ˈmoska],
       braç dret [ˈbɾaz ˈdɾet],
       peix blau [ˈpejʒ ˈblaw],
       roig viu [ˈrɔdʒ͡ ˈviw],
       despatx nou [desˈ ˈnɔw].
       maneres de [maˈneɾez de],
       plens de [ˈplenz de],
       vaig rebre [ˈvadʒ͡ ˈɾebɾe].

FONÈTICA SINTÀCTICA:
VOCALS EN CONTACTE

És propi de l’àmbit general pronunciar en una sola síl·laba la vocal final de mot amb la vocal inicial del mot següent, tot fent-hi, o bé una sinalefa (formació d’un diftong), o bé l’elisió d’una de les vocals en contacte, o bé la fusió de vocals idèntiques.

Sinalefa:
       no ho sé [ˈnow ˈse],
       no hi ha res [ˈno ˈja ˈres],
       espera un moment [esˈpeɾawn moˈment],
       que ho sap [ˈkew ˈsap],
       qui avisa [ˈkjaˈviza],
       espera uns amics  [esˈpeɾawn zaˈmiks],
       li ha fornit [ˈlja forˈnit].
Elisió: Com a norma, la vocal elidida és una a o una e àtones.
       mitja hora [miˈdʒ͡ɔɾa],
       quina hora és [ˈkiˈnɔɾˈes],
       onze anys [ˈonˈzaɲs],
       una escala [ˈunasˈkala],
       no es coneixen [ˈnos koˈnejʃen],
       ací el portem [aˈsil poɾˈtem],
       una  esperança [ˈunaspeˈɾansa],
       agafa el teu [aˈgafal ˈtew],
       més raó que un sant [ˈkun ˈsan],
       que assistim [ˈkasisˈtim].

Fusió: Si les vocals àtones en contacte són iguals, tendeixen a reduir-se a una de sola.
       que es diu [ˈkes ˈdiw],
       un vi immillorable [ˈun ˈvimmiʎoˈɾable],
       un ferro oxidat [ˈun ˈfεroksiˈðat],
       cara amable [ˈkaɾaˈmable].

En canvi, el manteniment del hiat és general quan les dues vocals pertanyen a síl·labes tòniques, i és relativament freqüent entre una vocal de síl·laba tònica i una altra de síl·laba àtona no pertanyent a un mot funcional o d’ús freqüent:
       cançó ètnica,
       cremà herba,
       el furgó isotèrmic,
       un clixé ocult.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada