diumenge, 14 de setembre de 2014

PAU JUNY 2014

Tria una d’aquestes dues opcions

Opció A 

Llig aquest text i respon les preguntes següents.
Quasi amb la clau al pany, la Sara es fa enrere. Vigila que en Sergi no la vegi i torna a desfer el camí. Té consciència que s’amaga i no li agrada gens; se sent en falta i té les galtes vermelles de vergonya. No sap mentir. Però no té ganes d’estar-se a casa: n’hi hauria prou, transparent com és, amb una mica de pressió de la seva mare, perquè li ho acabés explicant tot. I a més, té pressa per escriure una carta a en Sergi i dir-li la veritat, perquè tant d’engany ja li comença a pesar massa. Entra en una papereria i compra paper gruixut i sobres a joc. Allà al costat hi ha un cafè i s’asseu al fons del local, a la taula més apartada. Escriu a raig, absolutament aïllada de la música tan alta, de l’estrèpit dels cambrers, que fan anar sense mirament tasses i plats, del borbolleig del vapor que escalfa la llet i de l’inclement molinet del cafè, que no s’atura.
Estimat Sergi, 
T’escric perquè no m’atreveixo a dir-te de viva veu el que et vull dir. Sé d’entrada que et faig molt 
de mal i et demano que em perdonis, però no vull allargar més aquesta situació nostra, que tu mateix ja veus que ha canviat i que no és com abans. Sóc jo que he canviat i sóc jo que no sóc com abans. M’he enamorat d’un home. És un home més gran que jo, i que tu. És un home casat. Jo no havia sentit mai res semblant al que sento quan estic amb ell. Només fa una setmana que el conec. No t’enfadis amb mi, t’ho demano, no puc ser feliç si sé que em guardes rancor. A tu t’estimo molt, però amb ell és diferent: ell és l’home que em protegirà i que m’estimarà tota la vida. No sé què més puc dir-te. No saps el greu que em sap. Potser és una bestiesa, però m’agradaria molt, quan ell i jo visquem junts, que vinguessis a casa. Jo seré sempre amiga teva. 
Signa la carta amb els ulls plens de llàgrimes. La rellegeix, fa un glop de cafè, que ja és gelat, la plega i la posa a dintre el sobre. Mira a fora a través dels vidres. Tot i que el matí no ha perdut cap mica de claror, a ella li sembla que un núvol s’ha posat entre ella i el sol.

Maria Mercè Roca, L’Àngel del vespre, Barcelona, Columna, 1998, p. 177-178.

1. Comprensió del text
a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt]
b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. [1 punt]
c) Identifica la tipologia textual i especifica almenys dos trets característics d’aquesta tipologia presents al text. [0’5 punts]
d) Identifica les veus del discurs que hi ha al text. [0’5 punts]

2. Anàlisi lingüística del text
a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: [1 punt; resposta errònia: –0,25]
1. gens (línia 2): sorda o sonora?
2. les galtes (l. 2): sorda o sonora?
3. joc (l. 6): oberta o tancada?
4. greu (l. 18): oberta o tancada?
b) Torna a escriure el fragment següent del text (línies 11-13) canviant la referència temporal de present a  passat dels verbs subratllats. Tin en compte que ara no comença amb un T’escric sinó amb un Et vaig escriure: [1 punt]
Et vaig escriure perquè no m’atreveixo a dir-te de viva veu el que et vull dir. Sé d’entrada que et faig
molt de mal i et demano que em perdonis, però no vull allargar més aquesta situació nostra, que tu
mateix ja veus que ha canviat i que no és com abans.
c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules al text o indica’n un sinònim. [1 punt]
1. vermelles (línia 2)
2. estar-se (l. 3)
3. gruixut (l. 6)
4. s’atura (l. 9)

3. Expressió i reflexió crítica
a) Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]
b) Redacta un text de característiques semblants al de Maria Mercè Roca, sobretot quant al registre, a la tipologia, a les veus del discurs i als recursos expressius, en què intentes justificar una decisió difícil que has pres. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]


Opció B 

Llig aquest text i respon les preguntes següents.


M’adreço als que intueixen, sospiten o saben que la seva vida no seria igual si no llegissin literatura. La lectura literària és l’antítesi de la indiferència. La lectura creativa d’una obra d’art, a més d’un plaer, és un acte artístic de la màxima importància, i tothom és invitat a participar-hi des del moment que a l’escola hem après pel cap baix la part mecànica i material de la lectura, sense la qual fóra impossible accedir al món de la lectura creativa. (Dic pel cap baix perquè hi ha mestres que, a més d’ensenyar a llegir, regalen a les criatures el gust per la lectura.)
Però abans de prosseguir amb la lectura literària, vull recordar que la lectura (sense adjectiu) omple tots els instants de la nostra vida. Si som capaços de fer abstracció de tot el que hem llegit a la vida, arribarem a la conclusió que depenem de la lectura tant com de l’aire que respirem.
Constantment estem llegint. La nostra societat està muntada de manera que les normes de  convivència, les instruccions d’ús de les ciutats, els senyals de trànsit, els noms dels carrers, els números de les cases, els noms dels veïns de cada casa, els preus dels productes, la naturalesa d’aquests productes, la programació televisiva, el resultat del partit de futbol, el nom del jugador que surt i el del que entra, la informació sobre el grup musical del CD que acabem de comprar, el preu del CD, el racó dels magatzems on hi havia el CD, el nom dels magatzems... tot està basat en el fet de  llegir. No ens n’adonem, però contínuament estem llegint. La nostra vida no seria la mateixa si no tinguéssim la capacitat de llegir. Tot, a la nostra vida, depèn de la lectura. Fins i tot s’ha posat de moda dir d’aquell jugador que sap llegir el partit o d’aquell polític que llegeix a la perfecció la situació derivada de la crisi parlamentària corresponent. Llegir en el sentit d’entendre, de capir, de captar l’essència de les coses.
Malgrat això que acabo de dir i que qui ho conegui és perquè ho ha llegit (i jo, en escriure-ho i repassar-ho, he llegit i rellegit uns quants cops), malgrat que sigui certa l’afirmació que tot depèn de la lectura, hi ha moltíssimes persones, ens quedaríem glaçats si poguéssim arribar a saber quantes, que no saben llegir i no són considerades com a analfabetes. Amb «que no saben llegir» m’estic referint a l’evidència que són incapaces d’interpretar què li estan dient en un text ben senzill. Que no saben capir-lo, captar-ne l’essència.

Jaume Cabré, La matèria de l’esperit, Barcelona, Proa, 2005, p. 14-15.4

1. Comprensió del text
a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt]
b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. [1 punt]
c) Identifica la tipologia textual i especifica almenys dos trets característics d’aquesta tipologia presents al text. [0’5 punts]
d) Indica i justifica cinc marques de modalització del text. [0’5 punts]

2. Anàlisi lingüística del text
a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: [1 punt; resposta errònia: –0,25]
1. escola (línia 4): oberta o tancada?
2. magatzems (l. 15): oberta o tancada?
3. crisi (l. 19): sorda o sonora?
4. incapaces (l. 25): sorda o sonora?
b) A continuació, hem subratllat estructures sintàctiques. Indica el tipus d’oració composta que
representen i la funció sintàctica que realitzen. [1 punt]
1. Però abans de prosseguir amb la lectura literària, vull recordar que .... (línia 7)
2. la informació sobre el grup musical del CD que acabem de comprar (l. 14)
3. el racó dels magatzems on hi havia el CD (l. 15)
4. Fins i tot s’ha posat de moda dir d’aquell jugador que sap llegir el partit (l. 17-18)
c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules o expressions al text i indica’n un sinònim. [1 punt]
1. m’adreço (línia 1)
2. pel cap baix (l. 5)
3. capir (l. 19)
4. glaçats (l. 23)

3. Expressió i reflexió crítica
a) Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]
b) Escriu un text de característiques semblants al de Jaume Cabré, sobretot quant al registre, a la tipologia i als recursos expressius, en el qual intentes justificar els teus hàbits de lectura en  ontraposició a les lectures que no t’interessen. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]

Podeu trobar l'examen a l'adreça següent:
http://www.cece.gva.es/univ/docs/Examen_VAL_PAU_Juny2014.pdf

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada