Comentari de textos per a PAU.

LA INTEL·LIGENT NO ES CASA

Si ho han fet les universitats d’Edimburg, Aberdeen, Bristol i Glasgow i ho ha publicat The Sunday Times, se li ha de donar crèdit. Aquestes   són les conclusions de l’estudi fet   durant 40 anys: com més avança el nivell intel·lectual de la dona, més baixa la seva possibilitat matrimonial, fins al punt que les més llestes tenen un 40% menys d’opcions. Paral·lelament, per cada augment de  16 punts de coeficient, els homes augmenten un 35% de possibilitats de casar-se. No només això, les dones brillants busquen homes de nivell, i els homes brillants        “ escullen companyes que s’assemblin a les mares” i perdin la xaveta pel seu èxit i la seva brillantina cerebral. És a dir, la dona accepta la competència intel·lectual en la convivència, i l’home no la suporta. Remata una altra anàlisi a l’Australian Twins Registry: “Les intel·ligents odien perdre el temps, i per això no el perden amb els tontos.” Amb la qual cosa, troben menys opcions.

Un simple estudi que em recorda aquella expressió explícita que va encapçalar el capítol d’un llibre meu: “El poder femení arruga el penis”. L’ha arrugat durant dècades, fins al punt que la intel·ligència masculina era considerada atractiu, i la femenina, una impertinència. ¿Inseguretat masculina? Sens dubte. No obstant això, i malgrat l’estudi, crec que cada dia hi ha més homes seduïts per l’èxit femení i la seva libido no només no s’espanta, sinó que s’engrandeix. Avui hi ha homes que estimen dones brillants. Són els més interessants: saben competir sense necessitat de competir com a mascles.

 Pilar Rahola, EL PERIÓDICO, 6 febrer 2005

TEMA: inseguretat masculina davant la intel·ligència femenina.

RESUM:  Un breu resum sobre el text podia ser aquest: Pilar Rahola ens informa al voltant d’un estudi fet en distintes universitats, que diu que la intel·ligència femenina fa que la dona tinga menys possibilitats de casar-se. I és que la majoria del homes no els agrada viure en un àmbit intel·lectual. Per altra banda, a les dones no els agrada perdre el temps i aleshores la intel·ligència es reflexa com a tractiu per als homes i impertinència per a les dones. L’autora acaba amb la conclusió que hi ha homes que han canviat la mentalitat, als quals sí els seduïx l’èxit femení.

PARTS BÀSIQUES: Estem davant d’un text expositiu argumentatiu, el qual podem dividir en tres parts ben diferenciades:

INTRODUCCIÓ:línia 1-4: apareix la tesi, que relaciona la intel·ligència de la dona amb les seues possibilitats de contraure matrimoni.

DESENVOLUPAMENT: línies 5-13: en esta part se desenvolupen 3 dies fonamentalment:

-          Els homes no suporten la competència intel·lectual.

-          Les dones intel·ligents no volen perdre el temps amb homes inferiors intel·lectualment.

-          La intel·ligència masculina es considera un atractiu, i la femenina una impertinència.

 CONCLUSIÓ: línia14-17: Acaba amb la idea que la mentalitat masculina ha canviat positivament i ja hi ha homes que els atrau la intel·ligència femenina.

TIPOLOGIA LINGÜÍSTICA

Sabem que el gènere, en tipologia textual, no té el mateix sentit que en literatura. Ací l’apliquem a tota classe de textos. Tan “gènere” és un article d’opinió com un poema, un examen, el prospecte d’un medicament, un cartell, uns apunts, unes fitxes,un reportatge televisiu, etc.

En aquest cas, es tracta,  d’una columna periodística, un text curt, àgil i efímer, en què el periodista expressa la seua opinió sobre un tema d’actualitat. Característiques pròpies d’este tipus de text és la separació en introducció, desenvolupament i conclusió, també la utilització  de citacions: “Les intel·ligents odien perdre el temps, i per això no el perden amb els tontos.”

­ VEUS DEL DISCURS

Per a descobrir aquest conjunt de veus convé que distingim entre la realitat externa al text i la realitat discursiva:

A la realitat discursiva trobem: 

-          L’autora real és Pilar Rahola, que firma l’article d’opinió.

-          El lector real són els lectors d’aquesta publicació.

-          L’autor model, una  dona que defensa la intel·ligència de les dones i com els pot repercutir a la seua vida.

-          El lector model, les persones, homes o dones que valoren la intel·ligència femenina.

A la realitat discursiva, trobem solament el locutor, que apareix en 3ª persona, encara que es tracta d’un text expositiu-argumentatiu, ex: “la dona accepta la competència intel·lectual en la convivència”..línia 8.

Per altra banda, podem trobar  intertextualitat, perquè l’autora incorpora informació d’altres textos, com ara un article publicat al “The Sunday Times” (línia 2 ), o l’anàlisi fet per l’ Australian Twins Registry ( línia 9). L’autora utilitza estes publicacions perquè s’identifica amb les dades publicades, que  li serveixen per a reafirmar-se en la seua posició, que expressa en un llibre publicat per ella mateix: “El poder femení arruga el penis”.

VARIETAT DIALECTAL

La nostra llengua es dividix en 2 blocs principals: l’oriental i l’occidental.

Pel que fa  a aquest text, veiem que per les seues característiques morfològiques i lèxiques es tracta d’un text oriental.

Des d’un punt de vista morfològic trobem les següents característiques:

-          Utilització del possessiu “seva” oriental, enfront del “seua ” occidental. (línea 3)

-          Ús del substantiu “homes”, encara que en el bloc occidental també es pot utilitzar en contextos formals, com una publicació.(línia 6)

-          Apareixen 2 presents de subjuntiu amb la terminació en la vocal “i”: assemblin, perdin (línia 7).

-          També l’ús de l’incoatiu s’engrandeixen, amb el sufix “-eix ”.

-          Per últim la utilització de la preposició “sens”.

Des d’un punt de vista lèxic es tracta d’un text estàndard, però destaca l’ús de l’adverbi “avui”, pròpiament oriental, front al “hui” occidental.

Com a conclusió, direm que el text està publicat a El Periódico, publicació catalana, que junt a l’autora Pilar Rahola, també d’origen català, ens reforça la idea de ser un text oriental.

MODALITZACIÓ

Si comencem pels mecanismes de referència lèxica, trobem l’hiperònim “universitats ” (línia 1) i els hipònims d’universitats (Glasgow..) a la mateixa línia.

Pel que fa als connectors, podem dir que hi ha un connector interoracional situat a la línia 6 “no només això”. S’ha de dir que l’estil oracional imperant són les enunciatives, per a donar-li credibilitat al missatge. Les oracions són llargues i complexes.

Pel que fa a les funcions lingüístiques predominants, destacar la referencial, però sobretot l’expressiva ja que ens trobem davant d’un text modalitzat, bona prova d’açò és el mot “crec” de la línia 14. La funció referencial  apareix en la citació de la notícia que dóna peu a este article. Pel que toca a la part argumentativa, és pròpia d’este tipus de text, la funció apel·lativa, perquè incita al lector a que reflexione sobre el tema de la incomoditat masculina davant una dona intel·ligent.

Quant a la dixi, podem trobar la majoria d’elles. Si atenem a dixi personal, podem trobar la primera i la tercera persona, referint-se a l’autora mateixa: em recorda aquella expressió, (línia 11), un llibre meu (línia 12). La tercera persona parla quan es refereix a l’objecte de reflexió: les dones brillants i els homes brillants (línia 6). Pel que fa a la dixi espacial, trobem el nom dels llocs on s’ha fet l’estudi: Edimburg, Aberdeen.. (línia 1). En relació a la temporal, sabem que és un estudi que ha aparegut a l’any 2005, per la data que trobem al final de l’article. Per últim, analitzarem la dixi textual, on podem trobar anàfores: li (línia 2) referint-se a la publicació de The Sunday